Context: la Generalitat va aprovar el 2023 les bases reguladores dels ajuts per impulsar plantes de biogàs i el tractament del digestat (digerit). A finals de 2025, després de gestionar la primera convocatòria, aquestes bases s’han modificat per introduir nous requisits orientats a la sostenibilitat, el territori i la traçabilitat.
Enllaços a les ordres
Què vol dir “les bases” (bases reguladores)?
Quan una administració dona una subvenció, primer publica unes bases reguladores: són el “manual del joc” que fixa qui pot ser beneficiari, què es pot subvencionar, quins requisits s’han de complir, com es puntuen les sol·licituds, i què cal presentar per justificar l’ajut. Després, cada any (o quan toca), es publica una convocatòria que aplica aquelles bases.
En aquest cas:
- Ordre ACC/250/2023: aprova les bases originals.
- Ordre ARP/213/2025: modifica aquestes bases i introdueix canvis clau.
Resum dels canvis clau (Ordre 2025)
A grans trets, l’Ordre ARP/213/2025 vol assegurar que els projectes:
- tinguin impacte territorial positiu i siguin compatibles amb el model socioeconòmic local
- redueixin la petjada ambiental del transport dels substrats
- siguin dimensionats i traçables (més documents, més contractes, més control)
Ara ho detallem punt per punt.
1) Distància màxima de 35 km per a substrats de codigestió (amb excepcions)
La limitació dels 35 km no s’aplica a tots els materials, sinó només als substrats de codigestió, és a dir, als materials orgànics que s’afegeixen a la barreja principal del digestor per millorar la producció de biogàs (per exemple, residus agroalimentaris, restes industrials, etc.).
Materials que NO estan subjectes al límit de 35 km
L’Ordre estableix explícitament que queden exclosos d’aquesta limitació:
- les dejeccions ramaderes (purins, fems, etc.)
- els subproductes agrícoles (restes vegetals, subproductes de collita, etc.)
Això vol dir que aquests materials poden provenir de distàncies superiors als 35 km, sempre que la resta de requisits de la planta es compleixin.
L’excepció del 10% per a materials d’alta metanització
A més, la norma introdueix una flexibilitat addicional: fins a un 10% de la capacitat màxima de tractament de la planta pot provenir de materials amb una capacitat de metanització elevada, encara que superin el límit dels 35 km.
Aquesta excepció està pensada per permetre l’ús puntual de substrats molt eficients energèticament (per exemple, certs residus concentrats), sense convertir la planta en un centre receptor de residus llunyans.
Són residus que aporten molta energia per tona, comparats amb purins o restes vegetals.
Exemples típics:
- greixos i olis usats
- residus rics en greixos o sucres de la indústria alimentària
- subproductes concentrats (sèrums, llots orgànics rics en matèria orgànica)
Per això la norma permet que fins a un 10% de la capacitat de la planta pugui provenir d’aquests materials, encara que vinguin de més lluny: s’utilitzen com a complement energètic, no com a base del projecte.
Efecte pràctic per als projectes
En la pràctica, això implica que:
- la major part de la codigestió s’ha de basar en materials de proximitat
- les dejeccions ramaderes continuen sent el pilar central del model
- els promotors poden reservar un petit marge estratègic (10%) per optimitzar la producció de biogàs amb substrats d’alt rendiment, sempre de manera controlada
En definitiva, la norma no prohibeix la flexibilitat, però orienta clarament els projectes cap a plantes arrelades al territori, amb logística curta i impacte ambiental reduït.
2) Topall de mida: capacitat màxima de 150.000 tones/any
La pròpia Ordre ho justifica: es vol que les plantes gestionin prioritàriament materials orgànics del seu entorn d’influència i que contribueixin al desenvolupament rural.
Impacte:
- frena macroplantes dissenyades per “xuclar” residus llunyans
- empeny cap a projectes territorials, de mida coherent amb la disponibilitat local
3) Més traçabilitat: plànol, coordenades, distàncies i acords de subministrament
A partir d’ara, amb la sol·licitud cal afegir:
- Plànol d’ubicació i coordenades, amb les distàncies a explotacions subministradores de dejeccions i a empreses subministradores de la resta de materials orgànics de codigestió
- Acord de col·laboració de subministrament (dejeccions + resta de materials) entre sol·licitant i subministradors
4) I a la justificació final: contractes signats amb tipus i quantitats
A la fase de justificació s’afegeix una obligació molt concreta:
Cal adjuntar “els contractes signats … en què consti el tipus i la quantitat de substrat que se subministrarà.”
Això reforça la bancabilitat i la realitat del projecte, però també puja el llistó: si no tens els subministraments “tancats”, tens més risc administratiu.
5) Es concreta el requisit del 50% de dejeccions ramaderes en còmput anual
Les bases del 2023 ja establien que les dejeccions ramaderes havien de representar com a mínim el 50% en pes dels materials utilitzats en la digestió.
La modificació del 2025 ho aclareix i ho reforça, especificant que aquest percentatge s’ha de complir en el conjunt de l’any, i no de manera puntual.
Efecte pràctic:
ja no és possible compensar períodes amb poca presència de dejeccions amb altres moments concrets. El projecte ha de demostrar que, al llarg de tot l’any, la base del procés és clarament ramadera, amb una planificació estable i traçable del subministrament.
6) Més flexibilitat tècnica, però amb validació prèvia de l’Administració
La modificació del 2025 permet adaptar millor els projectes a la realitat del territori, però introdueix un principi clau: res fora del guió sense autorització prèvia. En concret, es poden admetre:
Altres substrats en codigestió
De manera excepcional, sempre que l’òrgan instructor els validi abans. Les bases ja defineixen uns substrats “habituals” (purins, dejeccions, residus agroalimentaris típics, etc.). Quan l’Ordre parla de “altres substrats en codigestió”, es refereix a materials orgànics que NO estan clarament previstos o llistats a les bases originals, però que tècnicament poden funcionar en un digestor.
- residus orgànics industrials no habituals
- subproductes molt específics d’un procés alimentari o químic
- llots o barreges orgàniques especials
- residus emergents que no existien o no es contemplaven quan es va redactar l’ordre
Altres tractaments del digestat
Quan es parla de “altres tractaments del digestat”, es refereix a tecnologies o processos no llistats explícitament, però que serveixen per:
- millorar la gestió del digestat
- facilitar el seu ús agronòmic
- millorar logística, estabilitat o valorització
Però amb un límit molt clar: L’Ordre diu que aquests altres tractaments NO poden tenir com a objectiu principal eliminar nutrients (nitrogen, fòsfor, etc.) i han de tenir acceptació prèvia de l’òrgan instructor
7) Més puntuació per als projectes col·lectius i vinculats al sector primari
La modificació del 2025 reforça clarament un missatge: els projectes col·lectius i amb participació directa del sector agrari i ramader tenen avantatge.
A les bases del 2023, el fet de presentar-se com a agrupació o organització aportava 5 punts dins del sistema de valoració.
Amb l’Ordre del 2025, aquest criteri es modifica i s’amplia:
- determinades agrupacions o organitzacions amb membres titulars d’explotacions agrícoles o ramaderes poden obtenir fins a 10 punts.
- a més, s’introdueix un nou criteri addicional que atorga 5 punts a aquelles agrupacions en què com a mínim el 25% dels membres siguin titulars d’explotacions agrícoles o ramaderes.
Efecte pràctic
Això vol dir que:
- un projecte impulsat o compartit amb pagesos i ramaders puntua més que un projecte purament empresarial,
- la governança del projecte (qui en forma part i amb quin pes) passa a ser un element clau per competir en la convocatòria,
- els projectes amb una estructura col·lectiva real tenen més opcions d’obtenir l’ajut.
Lectura territorial
La Generalitat deixa clar que vol prioritzar plantes de biogàs arrelades al territori, on agricultors i ramaders no siguin només proveïdors de purins, sinó actors actius del projecte.
8) Terminis: menys “data fixa” a les bases, més dependència de la convocatòria
A les bases del 2023 s’establia una data límit concreta per a la justificació de les actuacions.
La modificació del 2025 elimina aquesta data fixa i estableix que els terminis de justificació els determinarà cada convocatòria.
Efecte pràctic:
els terminis poden variar d’una convocatòria a una altra, de manera que serà clau revisar amb detall la resolució anual per no perdre cap termini administratiu.
I els projectes de biometà?
Punt important per a molts promotors: les bases 2023 permeten que l’aprofitament del biogàs sigui també en forma de biometà, però no subvencionen els tractaments d’“upgrading” (purificació de biogàs a biometà).
Conclusió pràctica: si el teu model és biometà, aquests ajuts et poden ajudar molt en digestors, logística, emmagatzematges, tractaments de digestat, etc., però l’upgrading pot quedar fora (caldrà veure què concreti cada convocatòria).
Checklist ràpid per adaptar un projecte als canvis 2025
- Dissenya el radi de proveïment: co-substrats ≤ 35 km (i justifica excepcions).
- Dimensiona la planta: ≤ 150.000 t/any.
- Prepara cartografia (plànol + coordenades + distàncies).
- Tanca acords de subministrament (i preveu contractes signats amb quantitats).
- Assegura el 50% anual de dejeccions ramaderes i deixa-ho traçable.
FAQs
La regla dels 35 km afecta els purins?
No: les dejeccions ramaderes queden fora del límit de 35 km (igual que els subproductes agrícoles).
Puc portar residus orgànics “potents” de més lluny?
En part: fins a un 10% de la capacitat de la planta pot provenir de materials amb metanització elevada sense aquest límit.
Quina és la mida màxima d’una planta subvencionable?
La capacitat màxima de tractament és 150.000 tones/any.
Què he d’afegir a la sol·licitud ara?
Com a mínim, plànol/coordenades i distàncies, i acords de col·laboració de subministrament.
Què he d’afegir a la justificació?
Els contractes signats amb cada subministrador, amb tipus i quantitats.
Aquests ajuts financen l’upgrading a biometà?
Les bases indiquen que no es subvencionen tractaments de purificació a biometà (“upgrading”).