El temps com a arquitectura del futur energètic
Cada societat té la seva manera particular de relacionar-se amb el temps. Algunes avancen a batzegades, d’altres a salts sobtats, i unes poques —les que aspiren a transformar-se de veritat— ho fan establint un ritme compartit, un calendari que diu tant sobre el futur com sobre el present. A Catalunya, aquest ritme el marca ara el PLATER, el pla territorial que ha de definir on i com s’implantaran les renovables fins a mig segle.
El Govern ha anunciat el 2025 que la aprovació definitiva del PLATER està prevista per a principis del 2027, després d’un procés complet de presentació de resultats preliminars, participació, informes comarcals i exposició pública. (La Vanguardia) (Govern.cat)
A primera vista, pot semblar només una data en el calendari administratiu. Però si es llegeix amb la mirada posada en la cultura política, en les expectatives socials i en l’economia del futur, significa molt més.
Quan un país decideix el “quan”,
també decideix el “com”
Xarxa fluvial principal de Catalunya; mapa d’unitats estructurals majors; aqüífers de Catalunya per grans tipologies, segons el medi on es troben; Àrees d’interès faunístic i florístic; i Zones de vulnerabilitat de l’avifauna a l’energia eòlica.
La presentació dels resultats preliminars als consells comarcals no és una mera formalitat burocràtica. És un ritual democràtic: un moment en què un país revela el mapa del que podria ser i convida els actors locals —ajuntaments, tècnics, comunitats, propietaris— a situar-s’hi. (Govern.cat)
Aquesta dinàmica reflecteix un principi fonamental de la política energètica moderna: les renovables no són un sector industrial tancat, sinó una arquitectura territorial que necessita consens, ritme i confiança.
La previsió d’aprovar el PLATER el 2027 és, per tant, un acte de responsabilitat institucional.
Imatges representatives del parc eòlic de la serra de Rubió.
L’efecte psicològic d’una data clara
Una societat madura s’estructura al voltant d’expectatives compartides. El futur deixa de ser una nebulosa quan sabem en quin moment les regles del joc canviaran. Aquesta és la funció del calendari del PLATER.
Saber que el marc territorial renovable entrarà en vigor el 2027 permet:
- als municipis, preparar planejament urbanístic i estratègies de desenvolupament;
- als propietaris de terra, decidir si volen formar part del futur energètic del país;
- als inversors, activar projectes amb menys incertesa;
- als enginyers i promotors, anticipar la localització d’oportunitats reals;
- a les comunitats energètiques, imaginar noves formes de sobirania local.
Un calendari no és només una línia temporal. És una forma de donar seguretat, d’organitzar l’esperança i d’establir compromisos.
El 2027: una frontera simbòlica
Quan una data es converteix en referència, també es converteix en promesa. El 2027 és la línia que separa un model territorial indefinit —on cada projecte es negocia cas per cas, sovint amb tensió i opacitat— d’un model ordenat, transparent i anticipable.
A partir d’aquell moment, les renovables deixaran de dependre de la improvisació institucional i passaran a dependre del mapa, del criteri, de la planificació. És un canvi cultural tant com tècnic.
I això, en un sector acostumat a la incertesa regulatòria, és gairebé revolucionari.